lunes, 21 de mayo de 2012

La metodologia condiciona l’avaluació, però l’avaluació condiciona l’aprenentatge


Sembla evident que quan es duu a terme l’avaluació aquesta ha de ser coherent amb el que s’ha fet a l’aula. La metodologia que es desenvolupa condicionarà el tipus d’avaluació per tal de poder obtenir una informació útil, que posi en joc els coneixements, les habilitats, les actituds, les competències que s’han treballat (i no unes altres). 

D’altra banda, cal destacar les relacions que s’estableixen entre l’avaluació i el procés d’aprenentatge dels alumnes. Personalment, considero que a mesura que els infants avancen en la seva formació acadèmica, l’avaluació adquireix una major importància. No només pel fet de superar-la, sinó també per la motivació que suposa l’èxit, les altes qualificacions. En conseqüència, a mesura que augmenta l’interès en aconseguir els millors resultats possibles a les avaluacions la forma d’aprendre, d’estudiar, de treballar, les actituds, es veuen condicionades en gran mesura per les característiques que tindrà aquesta avaluació. 

Si per aprovar cal memoritzar gran quantitat d’informació els alumnes aprendran de manera repetitiva, si l’avaluació serà individual els treballs en grup es reduiran a una fragmentació de les parts que s’elaboren individualment i s’ajunten per a l’entrega, si l’avaluació és un examen de física escrit basat en exemples del llibre l’aprenentatge serà purament mecànic, sense comprensió del que s’està fent i perquè (una recepta de números), si s’avalua buscar informació sense fer cap mena d’interpretació els alumnes només aprendran que cercar informació és imprimir de la viquipèdia... Aquests exemples són alguns dels efectes que l’avaluació ha tingut en els meus aprenentatges. 

Durant molt anys de la meva vida he considerat estudiar i aprendre dues coses completament diferents. Les meves necessitats de coneixement majoritàriament s’han vist satisfetes en l’àmbit personal, buscant llibres i informació a la xarxa sobre les temàtiques que m’interessen. De manera contrària, percebia l’estudi com una activitat tediosa i molesta, que només servia per aprovar i que, malauradament, gran part de l’esforç s’esvaïa amb el temps, oblidant tot allò que creia havia après.

En conclusió, l’avaluació té grans implicacions en el procés d’aprenentatge dels alumnes, tal i com senyala Santos en el seu article. La metodologia fa que l’avaluació s’orienti d’una manera o d’una altra, però pels alumnes (i la societat en general) el que interessa és aprovar i aconseguir el màxim de puntuació possible, encara que en realitat els que s’ha après esdevingui efímer, poc significatiu. 

De cara al futur cal plantejar una avaluació que respongui a les necessitats d’anàlisi i control dels processos d’ensenyament-aprenentatge, de la tasca del mestre i la correcta adequació al context dels alumnes, amb rigor, coherència amb la metodologia emprada a l’aula, que esdevingui un instrument d’utilitat en comptes del status de finalitat que actualment la caracteritza.

No hay comentarios:

Publicar un comentario