Sembla evident que quan es duu a
terme l’avaluació aquesta ha de ser coherent amb el que s’ha fet a l’aula. La
metodologia que es desenvolupa condicionarà el tipus d’avaluació per tal de poder
obtenir una informació útil, que posi en joc els coneixements, les habilitats,
les actituds, les competències que s’han treballat (i no unes altres).
D’altra banda, cal destacar les
relacions que s’estableixen entre l’avaluació i el procés d’aprenentatge dels
alumnes. Personalment, considero que a mesura que els infants avancen en la
seva formació acadèmica, l’avaluació adquireix una major importància. No només
pel fet de superar-la, sinó també per la motivació que suposa l’èxit, les altes
qualificacions. En conseqüència, a mesura que augmenta l’interès en aconseguir
els millors resultats possibles a les avaluacions la forma d’aprendre, d’estudiar,
de treballar, les actituds, es veuen condicionades en gran mesura per les
característiques que tindrà aquesta avaluació.
Si per aprovar cal memoritzar
gran quantitat d’informació els alumnes aprendran de manera repetitiva, si l’avaluació
serà individual els treballs en grup es reduiran a una fragmentació de les
parts que s’elaboren individualment i s’ajunten per a l’entrega, si l’avaluació
és un examen de física escrit basat en exemples del llibre l’aprenentatge serà
purament mecànic, sense comprensió del que s’està fent i perquè (una recepta de
números), si s’avalua buscar informació sense fer cap mena d’interpretació els
alumnes només aprendran que cercar informació és imprimir de la viquipèdia...
Aquests exemples són alguns dels efectes que l’avaluació ha tingut en els meus
aprenentatges.
Durant molt anys de la meva vida
he considerat estudiar i aprendre dues coses completament diferents. Les meves
necessitats de coneixement majoritàriament s’han vist satisfetes en l’àmbit
personal, buscant llibres i informació a la xarxa sobre les temàtiques que m’interessen.
De manera contrària, percebia l’estudi com una activitat tediosa i molesta, que
només servia per aprovar i que, malauradament, gran part de l’esforç s’esvaïa
amb el temps, oblidant tot allò que creia havia après.
En conclusió, l’avaluació té
grans implicacions en el procés d’aprenentatge dels alumnes, tal i com senyala
Santos en el seu article. La metodologia fa que l’avaluació s’orienti d’una
manera o d’una altra, però pels alumnes (i la societat en general) el que
interessa és aprovar i aconseguir el màxim de puntuació possible, encara que en
realitat els que s’ha après esdevingui efímer, poc significatiu.
De cara al futur cal plantejar
una avaluació que respongui a les necessitats d’anàlisi i control dels
processos d’ensenyament-aprenentatge, de la tasca del mestre i la correcta adequació
al context dels alumnes, amb rigor, coherència amb la metodologia emprada a l’aula,
que esdevingui un instrument d’utilitat en comptes del status de finalitat que
actualment la caracteritza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario